Sant Simeó de Centelles versus Sant Ponç de Clariana

Esglésies amb àbsides contraposades.
En aquest treball d’arquitectura comparada veurem les esglésies de Sant Ponç (Clariana, Solsonès) i de Sant Simeó de Centelles (Rajadell, Bages).
L’advocat i historiador Xavier Sitjes considerava que ambdues esglésies eren originalment, edificis amb àbsides contraposades, per be que a Catalunya, aquest estil constructiu no arribà a quallar a diferencia d’Espanya que s’hi troben diversos models provinents d’Africa a partir del segle V. Un estudi arqueològic en profunditat que es va efectuar fa uns quants anys, a l’església de Sant Simeó, ja va demostrar que el segon absis era més modern i no tenia res a veure amb la construcció original. Sant Ponç per el fet de restar submergida dins d’un pantà, no hi ha hagut la possibilitat de fer-hi mai cap estudi arqueològic que demostri si la segona àbsida correspon a la construcció original o també es va afegir en una segona etapa.
Església de Sant Simeó (primera fase)
D’aquesta església es coneixia la seva existència i la ubicació, però era un munt de pedra que feia impossible determinar forma o dimensions.
L’any 1985 els Amics del Romànic del Bages emprengueren la tasca de neteja i consolidació de murs. La posada en descobert del seu perímetre va propiciar que es podes efectuar un estudi arqueològic en profunditat que es dugué a terme en dues campanyes (anys 1988 i 1989). 
Sant Simeó surt esmentat com a parròquia en diversos llistats entre els anys 1025 i 1154, en llistats posteriors no hi surt esmentada però tampoc significa que perdés la categoria. Es en un document del 1306 que ens parla del ”oratori” (no parròquia) de Sant Simeó, adscrit a les famílies dels masos propers. 
La excavació arqueològica va demostrar l’existència de tres conjunts arquitectònics construïts uns a continuació dels altres: 
  • en primer lloc la nau, la porta al costat Sud i l’àbsida al costat de Ponent,
  • la segona etapa va consistir en la construcció d’una àbsida a Llevant i finalment, 
  • la tercera etapa, va consistir en la construcció d’un edifici adossat a la nau que es pot relacionar amb una donació feta a finals del segle XIII. (d’aquest edifici no es va fer cap estudi, nomes es va visualitzar aproximadament un metre de mur a tocar l’església).
També es varen exhumar i estudiar diversos esquelets, fragments ceràmics i utillatges de ferro que es relacionaven amb els segles estudiats.
Església de Sant Simeó a l’actualitat. (cantonada Sud-Est)
Església de Sant Simeó a l’actualitat. (cantonada Nord-Est)
Diverses vistes de l’església de Sant Simeó tal com podria esser a la primera fase.
Hi podem observar la porta al costat Sud i l’àbsida a Ponent, una nau perillosament oberta per Llevant i una clàssica coberta amb embigat i teules. L’altura de l’edifici es suposada ja que no hi ha cap tipus d’informació que ens en parli; en quant a la porta s’ha construït amb simple llinda perquè no crec que hi hagués pressupost per un model que incorpores timpà.
Església de Sant Ponç (primera fase)
Es una església romànica que resta submergida al fons del pantà a que li dona el nom. No hi ha fotos, plànols ni gaire historia que parli de l’església de Sant Ponç. En resta tant poc dempeus que per poder-la veure, el pantà hauria d’estar gairebé buit, a diferencia d’altres esglésies submergides que un dia o altre es pot veure el campanar. D’aquí que no hi hagin fotografies. 
L’any 1987 en Xavier Sitjes, va escriure un treball sobre les quatres esglésies amb àbsides contraposats que considerava que tenia Catalunya “...Aquesta església [fa referència a Sant Ponç de Clariana] com a una curiositat per tenir dos absis ja va cridar l’atenció de Cesar-August Torras, a principi de segle; [es refereix al segle 20] després, fa pocs anys, [any 1979, El romànic del Solsonès], va ser publicada per Vidal-Vilaseca, els quals, però, al meu entendre, donaren una errònia descripció del contraabsis, en no tenir-lo per tal, i un gràfic de la planta que no es correspon amb les restes visibles...[l’església] consta citada per primera vegada l’any 1068 en una concessió de franqueses als habitants de la Vall de Lord, pel comte d’Urgell Ermengol IV, però es refereix, evidentment a un temple anterior a l’actual, ja que aquest cal datar-lo del segle XII...”
L’article anava acompanyat d’una planta de l’església i una fotografia del contraabsis. 



Diverses vistes de l’església de Sant Ponç tal com podria esser a la primera fase.
El conjunt de plànols mostra l’església de Sant Ponç tal com podria esser en la primera fase:
  • Porta d’accés al costa Sud. (possiblement sense timpà, nomes llinda)
  • Absis a llevant amb finestra de simple esqueixada.
  • Arc diafragmàtic al centre de la nau per poder utilitzar arbres més curts i facilitar les tasques de manteniment (la nau fa uns sis metres de llarg i seria difícil de trobar arbres tan llargs)
  • Parets d’uns 80/90 centímetres de gruix, suficients per a les dimensions del temple.
Església de Sant Simeó (segona fase)
Hem llegit com Sant Simeó fou ampliada amb un nou absis al costat de Llevant on hi varen traslladar el santuari, per la gent de l’època era molt més fàcil construir una segona àbsida que allargar la nau i cobrir-la amb una volta. Allargar la nau, significava construir tres nous murs, un encofrat i després la volta i teulada, mentre que construir una àbsida era tan senzill per ells com construir una barraca de vinya que estaven farts de fer-ne i qualsevol veí de la parròquia s’hi podia veure amb cor. A més no podem oblidar la forma trapezoïdal de la nau que obligava a construir una volta molt complexa per la gent del país. Així que varen agafar l’amplada màxima de la nau i aquest fou el radi exterior de la nova àbsida.

Església de Sant Simeó de Centelles a la segona fase.
L’estudi arqueològic va demostrar que tot hi així l’edifici tingué una vida curta. El Mas Centelles, que dona nom a l’església, aviat va fer un nou edifici en un altre indret i va aprofitar tot el que varen poder de les restes d’aquesta esglesiola.

Església de Sant Ponç (segona fase)
Podem entendre la necessitat de reformar la nau, quan s’escau un moment històric de major nombre de feligresos a la parròquia. Normalment al voltant de la nau hi havia una banqueta de pedra on hi reposava la gent de major edat per tal de oir la missa, ho te Sant Simeó i també ho hem vist a Sant Miquel de Grevolosa. Reformar la nau, normalment consistia en cobrir la nau amb volta de pedra i fer-la més gran. El primer problema es que al engruixir els murs per tal que aguantessin la volta, desapareixia la banqueta de pedra i unes quantes places per els fidels, això comportava la necessitat afegida de tenir d’ampliar la nau per tal d’augmentar la capacitat de l’edifici.
Es versemblant que a Sant Ponç fessin exactament el mateix que hem vist que varen fer a Sant Simeó: no allargar la nau i cobrir-la amb volta, sinó construir una segona àbsida amb un radi exterior igual a l’amplada màxima de la nau.
La manca de documentació i d’estudi arqueològic de l’edifici, no permet demostrar en quin ordre es varen fer aquestes reformes a les dues esglésies. 
Es a dir quina fou la primera i quina ho va copiar.
Fotografia del contra-absis, foto cedida per Xavier Sitjes

Església de Sant Ponç de Clariana a la segona fase.
Conclusions
El següent conjunt de plànols, extrets de diversos treballs del Sr. Xavier Sitjes, ens permet comparar les plantes, ens meravella la similitud d’ambdues esglésies, dona la sensació que varen construir una de les dues esglésies (primera fase) i es varen afanyar a construir la segona. Sembla que varen anotar llargada i llum de la nau, radi de l’àbsida i possiblement les diferents altures, però quan varen arribar a Sant Simeó ja no recordaren a quin costat tenien de construir l’àbsida i la nau els hi va sortir com bonament pogueren i ni tant sols varen pensar a instal·lar un arc al mig de la nau per aguantar la coberta. O degut als problemes de Sant Simeó, Sant Ponç els hi va sortir millor.

Sant Ponç (plànol superior) Sant Simeó (plànol inferior)
Les parts idèntiques les trobem marcades en vermell i les diferencies en blau, podem observar que a Sant Simeó varen tenir d’augmentar el radi del costat de Llevant (costat dret) per acoblar-se millor a la forma trapezoïdal de la nau; al mateix temps varen ultrapassar el radi uns 20 centímetres per obtenir una mica més d’espai per el santuari, fins hi tot hi varen incorporar uns graons per accedir-hi i donar-li més majestuositat.