Maqueta de sant Vicenç de Ladernet (3era. part)

Sant Vicenç de Ladernet (3era. part, l'església romànica)

Amb aquest nou lliurament s'acaba la trilogia dedicada a Sant Vicenç de Ladernet, en aquesta tercera part veurem la reconstrucció total de l'edifici en format romànic.
Accés a la primera part 
Accés a la segona part
Sant Vicenç de Ladernet es una esglesiola que es troba a mig camí de la carretera que va de Balsareny a Súria, en un trencant direcció Castellnou de Bages per les muntanyes, a tocar la riera de Conangle. Conserva les restes del perímetre de la nau, del santuari i d'una torre afegida en època posterior. 
Al costat Nord del santuari encara es pot veure una fornícula (hornacina en castellà) adornada amb opus spicatum, també hi trobem la mateixa decoració en el mur Sud de la nau, al costat esquerra, prop d'on hi havia la porta d'accés. Gracies a unes tasques de neteja i consolidació de murs i arcs que es varen fer a partir dels anys 70, s'han mantingut alguns arcs preromànics o la forma que haurien tingut. 
El santuari es molt guerxat cap al Nord i recorda l'esglesiola de Sant Pere del Puig de Súria que es troba també per aquell indret, tot i que com que en aquesta esglesiola si està treballant en aquests moments en el seu estudi i neteja, no surt a cap dels llibres que tradicionalment parlen del preromànic català. L'àbsida de Ladernet ja aniria cobert amb volta com ho hem trobat a Grevolosa i era habitual fer-ho d'aquesta manera per tal de protegir el santuari que en el fons era el lloc més sagrat.
L'arc triomfal ens ha arribat en bon estat i està construït amb llosetes primes que ja neixen a les impostes, realçant o peraltant l'arc fins el semicercle i continuant el mateix estil constructiu al llarg de tot l'arc. No podem parlar d'un arc visigòtic on la curvatura es perllonga més o menys 1/3 del radi per la part baixa, sinó d'un arc clàssic de mig punt. 
Hem vist al primer lliurament que la nau de Ladernet te uns 9,50 metres de llarg per tres i escaig d'ampla, que aniria coberta amb una teulada a dues aigües, però degut a la seva llargada, possiblement portaria un arc diafragmàtic en el mig de la nau. La reforma integral de l'edifici que es va fer a partir del col·lapse del santuari, va comportar, segons va determinar l'amic Sitjes un reforçament de la nau amb la incorporació d'un segon mur amb un seguit d'arcs on poder recolzar una volta pètria, que no ens ha arribat.
En Eduard Junyent que copia a Xavier Sitjes ens diu a «L'arquitectura religiosa abans del romànic»: «....Malgrat el considerable gruix dels murs, la construcció era feble i aviat va caldre una reconstrucció de la volta del santuari bo i regruixant els quatre angles dels murs...» i continua més enllà: «...aquestes reformes podem datar-les pels volts del 1038...». 
En Sitjes a «Les esglésies preromàniques del Bages, Berguedà i Cardener», ens diu referint-se a les obres fetes l'any 1038: «...obra que crec que he pogut identificar [nota al peu 46: Sitjes. Esglésies romàniques...] com de cobertura de la nau antiga amb una volta, en lloc de l'embigat originari, carregada sobre arcades als paraments interns de la nau, i així mateix a la capçalera on la volta primera degué haver-se desplomat...» El llibre on ens envia, no diu res d'aquestes obres, només parla d'una torre que veurem en uns moments. 
La reforma en època romànica va comportar també bastir una nova volta al santuari. Ja hem vist en el primer lliurament la complexitat que comporta determinar el radi i com la varen fer aguantar damunt les fornícules, la reforma va acabar amb la construcció d'una massissa torre que feia les funcions de contrafort del costat Sud de la volta. Varen assegurar-se'n que per aquell costat la volta no col·lapsaria mai més.
Les cobertes també varen tenir un canvi radical, varen eliminar tota la fusteria, susceptible de cremar-se o corcar-se i damunt les dues voltes hi aplegaren terra compactada cobrint-ho tot amb un seguit de lloses planes.
L'alçada de la torre adossada al santuari i solidaria al mur Sud, oscil·la segons l'apreciació de qui la ha vist entre els 5 i 8 metres, l'alçada exacte actual de la torre mesurada amb ginys laser es de 8.30 metres en el carreu més alt.

La seqüència dels plànols superiors ens mostra diverses parts de l’edifici romànic tal com ens l’explica el Sr. Sitjes: 
  • (línia superior) la volta romànica damunt de la galeria d’arcs, que personalment no he estat capaç de veure’ls a l’obra; 
  • (línia inferior) la torre que fa de contrafort a la volta del santuari i el doble accés des del santuari i des de la part Oest, podem apreciar la petita fornícula que hi ha damunt la porta d’accés i el petit armari que hi ha entre els dos arcs. 
Imatge clàssica de sant Vicenç de Ladernet (costat Est) i torre vista des de la nau (costat Oest)

Diverses vistes de l'interior de la torre. 
 Extrem esquerra costat Oest (portalada); centres costat Nord (accés al santuari) i dreta costat Est (àbsida)
 Extrem esquerra costat Est (àbsida) centres costat Sud i dreta costa Oest (portalada)

En Xavier Sitjes a “Les esglésies preromàniques del Bages..” ens explica que Ladernet surt mencionat per primera vegada l’any 1038 en el testament d’Ingilberga de Balsareny (mare del bisbe Guillem de Vic), en el document, la testadora deixa un mancús, que varen arribar a ser dos per l’obra i dedicació de la reconstrucció de l’església de Ladernet. (Nota: un mancús era una moneda d’or del segle XI)
S’entra a la torre per un porta que dona a ponent adornada amb timpà i llinda, també es pot accedir-hi des de el santuari de l’església. Recordem que la primitiva volta va col·lapsar precisament per aquest costat Sud del santuari com es va poder veure en el segon lliurament d’aquest treball, en les obres de reconstrucció es varen assegurar que no tornes a caure mai més la volta per aquest costat.
Hi ha diferents tipus de torres: el campanar; la torre de vigia o la torre de defensa. De torre campanar tenim els exemples de Ripoll o les esglésies de la Vall de Boí, entre molts d'altres; de torres de guaita tenim la que estem estudiant de Ladernet o d'Olius i de defensa, podríem trobar les torres cilíndriques de Fals (foto lateral). Les torres de guaita tindran unes senzilles obertures a cada costat de la part alta de les torres i una construcció més feble. Les torres de defensa acostumen tenir l'accés a força alçada i un gruix a la part baixa superior al metre i mig.
El que intenta mostrar la maqueta es una torre de vigia on s’ha incorporat una passera de fusta fixada a la part alta dels murs i que donaria el volt a tot el perímetre, accedint-hi per una escala bastant vertical (coneguda com escala de vaixell, que es te de pujar i baixar de cara als esglaons)
En Francesc Villegas a “El Romànic del Bages” ens diu “... en el segles XVI o XVII, quan sembla que en el lloc hi havia hagut monges o solament Deo-donades, la torre va ser alçada i a l’interior de la part de dalt hi va ser feta una estança o refugi, al qual s’entrava per la coberta de l’església.” 
No soc capaç d’imaginar-me a un grapat de monges de totes les edats arremangant-se els hàbits i corrent per les teulades per escapar d’una colla de homes forts i joves i entrant a la torre per la finestra que es pot veure a la fotografia.
El conjunt de plànols ens permet entendre com podia esser l’església de Ladernet en el moment de més plenitud de l'etapa romànica; el cos superior de finestres no existeix i s’han afegit en els plànols i a la maqueta per acabar la torre d’una manera digna.

El collage de fotos de la maqueta de l’etapa romànica ens mostren diverses parts tant de l’exterior com de l’interior, ens hem ajudat d’una lleugera estructura de fusta per poder veure a l’interior com la galeria d’arcs fa de suport a la volta de la nau; també obrint el campanar podem veure el seu interior i el pas al santuari preromànic.

Amb aquest nou collage de fotos de les diverses maquetes que ens han permès veure l’evolució de la petita església de Ladernet fins l’estat actual de pura ruïna, acabo aquesta trilogia.


Mides de l'edifici:
VA
metres
maqueta
Diàmetre de la volta romànica:
3 2/4
2,90
5,80 cent.
Llum interior nau romànica:
3,00
2,64
5,20 cent.
Altura total de la torre fins la coberta:
14.00
11.50
23.00 cent.
Altura total de la torre:
10,00
8,20
16,40 cent.
Amplada exterior de la torre (Sud):
5.00
3.90
7.80 cent.
Amplada exterior de la torre (Oest):
4.00
3.50
7.00 cent.
Llum interior torre:
2 2/4
1,90
3,80 cent.
Altura total àbsida romànica fins la coberta:
 5.00
4.10
8.20 cent.
Llum interior àbsida romànica:
 1 3/4
1,50
3,20 cent.

Dimensions de la caixa de la maqueta 40 x 28 x 6,5 cent.