Basílica de El Bovalar

En l'apartat «Crear en Gòtic» dedicat íntegrament a la Construcció de la Seu de Manresa, que consta de 16 capítols, es comenta que es faran servir maquetes per entendre millor les explicacions, malauradament la persona que em tenia de ajudar a construir-les va morir prematurament. He estat cercant alternatives i finalment no m'ha quedat altre camí que aprendre a fer-les jo mateix. La qualitat potser no es la que jo voldria i en demano disculpes. El treball no pretén competir amb qui fa la millor maqueta d'algun edifici, sinó mostrar parts constructives o formes de treballar a les diferents èpoques estudiades. Les maquetes podran esser presentades en secció o desmuntables per parts, de manera que ens deixin veure la seva estructura o construcció. 
Tots aquests treballs amb maqueta, consistiran en: 
  • Recerca de documentació històrica; 
  • Visita dels llocs per obtenir fotografies i presa de mides dels edificis (quan sigui possible); 
  • Dibuixar a escala i en efecte 3D els edificis i 
  • Crear les maquetes.
Les restes d'aquesta església, es descobreixen casualment a la primera meitat dels anys 40 del segle passat, poc després de la guerra civil. Formava part d'un conjunt urbà que es conserva en part; tot plegat fou cremat i destruït al llarg d'alguna de les ràtzies àrabs de principis del segle VIII. Era una basílica creada a partir de la «Pax Romana»; es a dir, tenien la tranquil·litat de fer una bona feina però amb uns recursos minvats, no tenien presa per acabar-la com passa a les esglésies ja construïdes en plena dominació musulmana.
Per el fet de cremar-se totalment i abandonar l'espai definitivament, ha fet que es podes fer un bon estudi tant de l'església com del poblat. Es varen trobar monedes dels reis gots Egica, del seu fill Witiza i del net Akila totes de la segona meitat del segle VII i principis del VIII. Tot plegat formava part de la província romana Tarraconense.

De el Bovalar ens ha arribat el perímetre dels fonaments i algunes bases de columna. Sabem que els primers cristians erigeixen basíliques i no temples per els seus cultes. En podem trobar un ampli resum en el següent enllaç: L'arqueología dels deus
Bovalar seria probablement una basílica de tres naus lleugerament il·luminada per unes finestres de espitllera senzilla situades damunt els murs que aguantaven les encavallades de la coberta, estaven ubicades precisament en aquest indret per rebaixar el pes que havien de suportar les columnes. Per el fet de cobrir l'edifici amb cavalls de fusta no els preocupava massa la llargada de la nau mentre fou suficient per donar servei a la comunitat o nucli rural situat al voltant de la basílica. L'accés es feia per la banda sud que mirava al poble, l'espai destinat a presbiteri i les dues sagristies estava perfectament delimitat. En el fons de la nau hi havia el baptisteri (no dibuixat en els plànols). L'estil paleocristià cobreix els sis primers segles després de Crist, en especial després de Constantí i es basa molt en l'arquitectura romana.
La següent imatge, collage fet amb diverses fotos de plànols 3D de la basílica ens mostren l'edifici que estudiem, tant per l'interior com per l'exterior. S'ha pres per model la basílica paleocristiana de santa Maria Maggiore de Roma bastida en el segle V, que tenia columnes i un entaulament.

Ens permet interpretar com podia esser una basílica paleocristiana, la secció ens mostra la capçalera amb el presbiteri i una de les dues sagristies, l'entrada a aquests espais es feia per unes obertures en el mur de llevant:
  • Si es feia amb llinda, podria tenir una biga de fusta ja que era un ambient interior i no exposat a les inclemències o una llinda normal de pedra. 
  • També podia esser amb arc de ferradura. 
La coberta del presbiteri era independent i més baixa que la resta de la nau, totes les cobertes eren a dues aigües.
En aquest model no hi trobem arcs ni voltes de cap tipus. Tots els murs de la nau tindrien el mateix gruix, el mínim indispensable. La separació entre nau central i laterals es feia a traves de les columnes; tindrien basa, columna i capitell, damunt dels capitells de les columnes hi disposarien un entaulament més o menys treballat que suportaria el mur amb les finestres d'espitllera i l'encavallada.
L'encavallada permetia cobrir les naus sense tenir d'utilitzar unes bigues massa llargues, ja que sempre era un problema la seva adquisició; la propietat del bosc hi posava moltes traves fins hi tot si el propietari era el bisbe. Aquest estil constructiu es va anar imposant amb més o menys valor afegit a partir de la construcció de la basílica de Sant Pere.
Més tard encara es conserva la forma de cobrir la nau, però ja incorpora arcs de ferradura i passa a denominar-se estil visigòtic, com ara Sant Vicenç d'Obiols, Sant Joan Baptista de Baños (més avall), etc.



La maqueta feta a escala E 1:100, ens permet veure gracies a la secció, diverses parts de l'edifici per entendre millor el seu funcionament: característica vista posterior basilical; vista lateral amb la porta d'accés al costat sud; diverses vistes de la secció amb teulada o sense que ens permeten entendre la construcció del bloc presbiteral, l'entaulament, les finestres o l'encavallada.
La basílica de Sant Joan Baptista de Baños (Palència) es considerada l'església més antiga d'Espanya que s'ha mantingut en us més o menys contínuament; es un edifici visigòtic del segle VII bastida en temps de Rescesvint (any 661) rei anterior a Egica que hem trobat a Bovalar.
L'edifici ha sofert moltes modificacions des del seu origen, es considera que inicialment podria assemblar-se al que es presenta a continuació en format 3D, més tard varen omplir els espais oberts que hi havien entre les tres capelles absidals i varen convertir l'edifici en una àbsida de cinc capelles. Podem comprovar que l'edifici ja disposa d'arcs de ferradura en lloc del entaulament, també a les entrades del atri i de les capelles absidals.


Església de San Juan de Baños (Palencia). Autor: --Rafaelji 14:20 11 Ene. 2005 (CET). (fons Wikipedia)



Església de Sant Pere de les Roques

  Sant Pere de les Roques es una església del terme de Santa Coloma de Queralt ( Conca de Barberà ). Enciclopèdia Catalana ens diu que: “És ...