"...
tu tens fe, però jo tinc fets. Demostra’m la teva fe sense fets concrets i jo
et demostraré pels meus fets, la fe que tinc..."
san Jaume. Fets dels Apòstols 2,14
Fins ara hem vist els següents temes referents a la construcció de la Seu de Manresa:
02. On és construïda
En aquest capítol veurem l'alçada del temple.
Si no s’indica la font, totes les fotos i plànols son de Jaume Espinalt
Es recomana que es comenci la lectura del tema
"Crear en Gòtic" per el primer capítol per tenir-ne una visió
general.
A la Seu de Manresa ha costat molt arribar a
determinar exactament l’autentica cota 0 de l’edifici degut entre d’altres
motius a que varen rebaixar el paviment de l’edifici al urbanitzar el sector i
evitar que l’accés fos tant costerut, llavors també es va perdre tot l’enllosat
primitiu. Uns peus de columna acabats a cops de maceta ens indiquen mes o menys
on arribava el paviment original i prop de les grans portes laterals hom hi ha
pogut arribar a veure marques d’on es lliurava aquest paviment primitiu. Els
conservadors (gremi dels cuireters) de la capella i retaule del Sant
Esperit varen arribar a moure de lloc, per adaptar l’entrada de la capella a la
nova cota 0, uns lleons de pedra incrustats als frontals dels contraforts que
amb la boca agafen la barana de ferro. L’enllosat també és tant mal anivellat
que d’un extrem a l’altre hi ha més de 15 centímetres de diferencia amb tot un
seguit d’ondulacions del pis que fan gairebé impossible verificar l’alçada.
També hem pogut comprovar que les columnes
disposen d’uns nusos ornamentals a mitja alçada que estan situats a 9/12 de
Cana Destre de la part inferior escapçada, no sabem quina mena de calçat
tindrien les columnes, però podem donar per vàlid el nivell del terra o cota 0
d’acord amb aquest nusos i les altres verificacions esmentades.
Hem vist com mesuràvem els espais
horitzontals, les escultures i els volums amb la vara d’Aaró i els grans espais
amb la Cana Destre.
Però com es mesuren els espais verticals? Que entenem per espai vertical?
Podem definir l’espai vertical com el no
construït entre la cota 0 (pis o paviment de la nau) i la cota màxima
(punt vuit més alt) a partir del qual es comença a construir la volta amb
els seus corresponents elements: nervis, carcanyols, etc.
Quan orientàvem l’edifici teníem molt present
Jerusalem i on érem nosaltres. Manresa avui dia sabem que es situat al
paral·lel 41º 46’ ,
però no tenim clar quin era el nivell de precisió dels constructors de l’època,
també hi havia una forta influencia templera prop del paral·lel 42. Hem vist
com l’orientació del edifici corresponia a la suma de:
42º (Manresa) + 32º (Palestina) = 74º
42º (Manresa) + 32º (Palestina) = 74º
L’alçada dels edificis es regia per les
mateixes regles, s’entén que cap població pel fet d’estar situada a diferents
graus de paral·lel terrestre havia de tenir més o menys “privilegis
espirituals” a l’hora de bastir els seus temples i dedicar-los a la Mare de Deu. L’alçada venia
mesurada en “colzes” i la mida que equivalia cada colze estava
directament relacionada amb el grau de paral·lel de la població.
Anem a veure quina mida tindria el colze
de Manresa. Agafem un triangle rectangle de base igual a la vara d’Aaró (V2 / V3) portat a l’escala que
convingui), un angle val 90º, l’altre angle val el grau de paral·lel de la
ciutat (per Manresa = 41º46’). L’altura del triangle serà de
0.9281
Al no saber el nivell de precisió del
coneixement dels minuts de grau terrestres que tenien en aquella època, per els
nostres càlculs considerarem a Manresa dins el paral·lel 42, ja que en
definitiva l’església estava inclosa dins el camí de Santiago i construïda pels
mateixos professionals, l’altura del triangle obtingut per aquest grau és de
0.9107 metres.
-
1er passem Colzes a Vares i
obtenim els següents resultats:
o
per un colze de 42º la Seu tindria una alçada de 35
vares, equivalent a 29
metres .
· 32 * 0.9107 = 29.14 m. 29 / 0.82 = 35 VA
-
2on passem Vares a Canes i obtenim
els següents resultats:
o
35 Vares son equivalents a 28.70 metres i 10
Canes son equivalents a 28.00
metres .
·
35 * 0.82 = 28.70 m. 10 * 2.80 = 28.00 m.
En realitat l’alçada de la nau cal considera-la
de 28.70 metres
que equival a 35 Vares, tot i que cada una de les capelles radials de l’àbsida
te la seva pròpia alçada, amb un mínim de 28.75 metres i un
màxim de 28.90 metres . És important tenir present que si prenem la
mesura de la volta o del carcanyol en el punt més alt o profund, obtenim mides
properes als 28.70 m .
La grandesa de l’obra és que si prenem la mida damunt els cossos de les figures
esculpides a les claus de volta (amb ginys laser) obtenim una mesura que
va dels 28.03 m .
als 28.00 m .
Exactament 10 CD. Amb tot el respecte per el Sr. Berenguer de Montagut aquest
grau de perfecció només el pots obtenir per casualitat.
Per lo que podem concloure que realment varen
treballar amb colzes de 42º no dels 41º 46’ reals de Manresa i que la mesura practica
va ésser de 10 Canes Destres.
Perquè abans
hem vist que el 3 representa entre d’altres a la naturalesa del món: cel, terra
i aigües; la naturalesa del home: ànima, cos i esperit; les tres virtuts
teologals: Fe, Esperança i Caritat; la Trinitat : Pare, Fill i Esperit Sant i el seu
símbol es el triangle que representa al Pare i a la mateixa secció de
l’edifici.
Perquè abans també hem vist que el 2
representa la dualitat, l’alternança; les dues naturaleses de Crist: Deu i
home.
La representació cabalística del 32 es 5 i
aquest número representa entre d’altres a l’home; l’estrella de cinc puntes;
els cinc sentits i per els pitagòrics: el matrimoni del cel i la terra. Però
per damunt de tot, 32 es el grau del paral·lel terrestre de Palestina, es a dir
la distancia a Deu.
I finalment la representació cabalística del
35 es 8 i aquest numero es la meta del iniciat, del Paradís retrobat. La
seva figura es l’octògon que representa el principi de la transformació del
quadrat (terra) en cercle (cel). Per els templers era la creu de
les vuit beatituds.
Misticisme apart, hi havia en el fons una
preocupació tècnica per tal que l’edifici no col·lapsés, ho hem vist al
calcular l’estructura de la volta. Recordem per un moment com hem construït la
figura Quadrat i la mida que tenia un dels seus costats, equivalent a 1/10 de
Cheops. Anem ara a desenvolupar una nova formula que ens aportarà més
solucions. Prenem per base les dues mesures que es donen per valides de la
llargada d’un costat de la piràmide de Cheops. (232.805 m . i 230.364 m .)
- (perímetre del Quadrat / Phi / 2) = altura de l’edifici
- (23.2805 X 4 / 1.61803 / 2) = 28.77 metres (mida màxima)
- (23.0364 X 4 / 1.61803 / 2) = 28.47 metres (mida mínima)
S’agafi per on s’agafi: Phi, Vares, Colzes o
Canes Destres, el resultat sempre és el mateix. D’aquesta manera podien
acontentar tothom: clergues, tècnics, promotors i fidels.
Com a complement d’aquesta informació hem de
concloure que la torre campanar de la
Seu te una alçada de 60 Vares ó 18 Canes. La part superior va
ésser substancialment modificada a principis del segle XX quan li varen afegir
una piràmide d’uns quinze metres d’alçada en un moment que volien vestir la
catedral a la moda europea: alts pinacles i torres, teulades d’una gran
verticalitat, etc. que per sort varen desmuntar durant els anys de la guerra
del 1936.
La torre actual genera unes tensions a
l’edifici que han provocat més d’una esquerda, això es degut a que la seva
forma quadrangular ofereix una gran resistència al vent, es un fenomen normal
que quan fa fort vent o toquen totes les campanes, la torre es balancegi; els
qui també ho noten son les persones que hi ha assegudes als bancs a dins
l’església, perquè els hi queden els cabells i els vestits plens de pols del
morter.
Es considera i amb bon criteri, que la torre
havia d’ésser octogonal per el simbolisme que conté (com les columnes o el
cargol de St. Pere: es la torre que es veu a la banda dreta, incorpora un pas
per accedir a la coberta); no pas quadrada, tindria un acabat pla tal com
el podem veure avui dia al Mar i no hauria tingut una agulla al cap d’amunt al
estil de les catedrals europees. En un altre apartat tornarem a parlar del
campanar i de com el volia projectar l’arquitecte Torras Argullol; per be que
entenem que en Berenguer l’hauria volgut construir exempt de l’edifici com ho
es el Pi o els famosos “campaniles” italians per tal d’evitar tensions
innecessàries. En Torres i Argullol no va esser l’únic que volia acabar
l’edifici a la seva manera.
La Seu de Manresa segons la volia convertir en
Soler i March a principis del segle XX (l’original
de la fotografia del plànol, es propietat del meu avi)
D’entrada el delineant que va fer el dibuix,
va afegir un cos intermedi de més a la torre del campanar, ja que l’agulla que
hi veiem dibuixada, la varen arribar a construir del tot. La torre que veiem a
la dreta de la façana, està construïda i dedicada al baptisme; la torre que
veiem a l’esquerra correspon a una antiga capella dedicada al Santíssim que
pensava desmuntar en part i refer-la segons dibuix; en quant al triangle del
cap d'amunt de la façana no queda clar si pretenia desmuntar tota la coberta i
fer-la de bell nou amb la inclinació mostrada o nomes hi volia construir el
frontis triangular. Els tres gablets de l’entrada principal es varen construir
del tot; els finestrals que es veuen just al darrera corresponen al Museu de la
Seu. Mai es varen arribar a construir les voltes de la façana principal i de l’escalinata
es va construir la meitat. En definitiva veiem una obsessió en verticalitzar l’edifici.
Tot i que el projecte es d’en Soler i March -com s’ha comentat- també hi va
participar Antoni Gaudi i l’escala que mena al museu es pròpiament gaudiniana. (foto següent)
- Les galeries son unes estances cobertes que discorren per damunt les naus laterals, on hi podien anar des de reis i prínceps a la seves respectives llotges fins pelegrins amuntegats que hi podien fer vida.
- Aquesta secció de la Seu de Manresa l’hem convertida en una basílica protogòtica amb galeria sobre les naus laterals. La idea del dibuix es de la catedral de Durham (1.093-1.133).
- Observis que tenim l’arc boterell “amagat” i adaptat sota una coberta de fusta que cobreix tota la nau lateral, encara hi ha una certa vergonya per ensenyar-lo.
- Aquestes galeries reben la llum directament de la nau a traves d’uns jocs d’arquets, es a dir, son fosques.
- Damunt seu es podien obrir unes obertures aprofitant els espais entre els carcanyols de la nau: ulls de bou o petits finestrals.
- Es un model que desapareix del gòtic a mesura que els constructors tenen més control de l’obra.
- La Catedral de Barcelona encara l’utilitza, ens fa pensar que l’arquitecte era un senyor de certa edat i molt prestigi que no havia evolucionat; a no ser que es construís nomes amb la intenció d’obtenir més espai per satisfer a tothom qui volia la seva pròpia capella.
- Aquest model fa perdre molta llum a la nau; en el cas de Barcelona com que les galeries son molt altes, s’il·luminen amb finestrals.
- La galeria no es troba normalment a tot l’edifici – a no ser que sigui de clausura – hem de tenir en compte que fer una catedral pot portar segles de feina. Es comença tradicionalment per l’àbsida amb una galeria, però en el transsepte ja desapareix i a la nau es converteix en trifori.
- Quan abandonem l’etapa constructiva que denominem romànic i ens introduïm en el gòtic amb unes cobertes molt més elevades, s’introdueix un nou element arquitectònic a sota dels grans finestrals i damunt les galeries, son un seguit d’arquets situats entre columnes i a tota l’amplada del finestral, inicialment recordaven les franges llombardes, més tard desplacen el mur darrera els arquets i ho converteixen en un passadís.
- En aquest dibuix que ens hem inspirat en les catedrals de Noyon (1.148) i de Laon (1.155), hem instal·lat un trifori que discorre per damunt de la galeria de la nau lateral.
- Observis que el contrafort ja no esta amagat, però es conserva la coberta de la galeria amb bigues de fusta.
- De triforis n’hi havia de dos tipus: Foscos, es a dir que recollien la idea de la galeria romànica i no tenien llum exterior; i Lluminosos, es a dir amb vidrieres de colors que feien joc amb els vitralls superiors. El dibuix representa el model fosc.
- Era un lloc perillós, fàcilment la gent podia caure daltabaix ja que normalment no hi havia cap mena d’ampit ni protecció al llarg del passadís.
- Aquests edificis es considera que tenien quatre pisos d’altura: arcs de les naus laterals; arcs de les galeries; arcs del trifori i arcs dels finestrals.
- Hi havia encara una altre opció, consistia en eliminar la galeria i en el seu lloc construir-hi el trifori, per exemple la catedral d’Amiens (1.220); no hi podia haver-hi gent allà dins, hi seguia havent un muret de pedra just al darrera i també hi quedava un passadís estret i perillós.
- Finalment a la basílica de la Seu li hem instal·lat un fals trifori o pseudotrifori.
- Ja ha desaparegut completament la galeria.
- Es construït en el mateix pla espacial que el finestral. El dibuix esta inspirat en les catedrals de Troyes (1.230) i Estrasbourg (1.235).
- Incorporaria tota la traceria, columnes i filigranes que es vulgui.
- Compartiria el temari del vitrall superior.
- Es un edifici de tres pisos.
